La Dolça Revolució de Josep Pàmies omple la Casa de Cultura d’Ulldecona

La Casa de Cultura d'Ulldecona totalment plena en la molt interessant conferència de Josep Pàmies, que  unes 400 persones van poder gaudir. És molt d'agrair tota la divulgació que realitza i tot lo que vam poder aprendre en la seua visita a la vila. Moltes gràcies a tots/es, i endavant amb la filosofia de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals!

_________________________________________________________

Notícia i fotografies publicades a LA CALAMANDA (4-3-2015)
www.lacalamanda.com/la_porta_verda/2444/la-dolca-revolucio-de-josep-pamies-arriba-a-la-casa-de-la-cultura-dulldecona
_________________________________________________________

La Dolça Revolució de Josep Pàmies arriba a la Casa de la Cultura d’Ulldecona

Pàmies retrata una societat emmalaltida a expenses dels oligopolis farmacèutics: “Hi ha massa coneixement, però no està en mans del poble”

Pàmies va sortir a primera plana d’un diari qualificat com “el xarlatà de l’èbola”, ahir contestava des d'Ulldecona: “Vosaltres sou els xarlatans que publiqueu el que li va bé a la màfia, no al poble”

“Monsanto ha comprat totes les llavors i avui té en el seu poder “l’origen de la vida”"

Alícia Coscollano

Amb la Casa de la Cultura d’Ulldecona desbordada i el públic ocupant fins al límit la primera planta i part de la segona, anit tenia lloc la conferència de Josep Pàmies, integrant d’Una Dolça revolució, organitzada per Amics d’Ulldecona. Un contundent Pàmies, presentat per Jordi Querol, que advertia ja a l’inici de la xerrada que estem vivint un moment clau, d’obertures i processos de conscienciació, “un moment en el qual tenim la necessitat de saber moltes coses”. Pàmies s’endinsava especialment en la relació ésser humà- plantes, un vincle desdibuixat en els últims anys a col·lació de tota la industrialització, i d’una manera evident al llarg dels últims 50 anys.

Pàmies acusava els polítics de no tenir la salut com a tema prioritari dins de les seus preocupacions

principals. Pàmies feia al·lusió a un país com Suïssa, que “tot i tenir també algun lio de corrupció”, gaudeix d’una democràcia directa que ha permès, entre altres qüestions, poder plantejar en 100 000 firmes un referèndum vinculant que ha possibilitat que les teràpies naturals puguen entrar dins l’àmbit de la medicina pública i concertada, reforçant en aquell país el perfil d’una medicina holística. Van votar 70% a favor i un 30% en contra. Aquí, en canvi, lamentava Pàmies, hi existeix una total desintonia dels polítics amb el poble”. “Ja sabem el que costa, tan sols, poder canviar un punt de la Constitució, decidir que volem que ens afecte, no pots ser que ho decideixen cada 4 anys per nosaltres”. Pàmies titllava als polítics de “descervellats” en referència a que actualment no s’està duent a terme una “autèntica política”.

Què hem d’evitar per tal de no emmalaltir?

Per a Pàmies, la societat actual està patint veritables plagues bíbliques que generen milers de morts a l’any “una vergonya”. Alguns dels aliments més desaconsellats per Pàmies i que es deurien traure de la dieta són el pa blanc, i la llet “Tenim pedres al ronyó? Si, perquè bevem una beguda infecta que donen vaques que mai no mengen herba”, i el sucre blanc. Pàmies els responsabilitzava de crear un munt de malalties Assenyalava grans contradiccions, com, per exemple, que la OMS hagi prohibit la sal marina, quan ens cal ingerir magnesi, potassi, liti que en la sal refinada són, precisament, escassos. “Alguns descervellats de dalt pensen en com poden fer-nos clients dels medicaments”, advertia. Com exemple, destacava “estem bojos per menjar aliments que estan arruixats amb bidons que mostren una calavera”. Pàmies citava també noms d’empreses que han creat oligopolis, com la companyia estatunidenca dedicada a la biotecnologia agrícola Monsanto, que ha comprat totes les llavors i que avui té en el seu poder “l’origen de la vida”.

Aquesta i altres companyies van impulsar primer els híbrids, i després els transgènics, empreses que acaben “generant esclavitud”, ja que els agricultors es veuen abocats a comprar-los els llavors a ells, perquè estan en possessió de les patents. Empreses què, com les farmacèutiques, ha produït “màfies” a les quals “s’han venut els polítics”, fins al punt que tot gira al voltant d’una premissa “els medicaments que curen del tot no són rentables”. Els  medicaments que més rentabilitzen són els que cronifiquen les malalties, segons indicava Pàmies.

Hi ha molts metges “que estan sortint de l’armari”

No es parla, però, de que una de les causes de mort són els efectes secundaris dels medicaments, com així ho indica el llibre Medicamentos que matan, y crimen organizado, on es parla “de com la industria farmacèutica perverteix a les autoritats sanitàries de cada país”. “Compreu aquest llibre, perquè si malgrat això, a la campanya política de les municipals i autonòmiques no es parle d’aquests temes i no es pregunta a les autoritats sanitàries que es se està fent, si d’això no es demana explicacions als nostres polítics, de què ho farem, si depenen les nostres vides?”. Segons Pàmies, hi ha molts metges “que estan sortint de l’armari, però encara tenen por”.

Productes zombis

Pàmies aconsellava el consum de l’aigua de mar, actualment legalitzada, per tal de mineralitzar i nodrir els malats. En aquest sentit, feia referència a la doctora Teresa Illari Valenti, que ha segut la impulsora, “sols utilitza dos teràpies, la del doctor Hamer i l’aigua de mar, perquè ja sabem que les emocions també provoquen malalties”. Quan  a l’aigua potable de consum, l’activista Pàmies aconsellava instal·lar filtres d’aigua, en lloc de consumir aigua en ampolles de plàstic que també deixen residus tòxics. En aquest sentit, Pàmies continuava recordant que a Espanya hi ha dos plantes de irradiació d’aliments, una d’elles a Catalunya, i un altra a Madrid, “per tal de irradiar aliments amb energia nuclear, la finalitat es que no es podreixin. S’obté un producte ionitzat, molt desinfectat, molt net. Ni els cucs el volen menjar, són productes zombis”. Pàmies també es preguntava com productes que provoquen malalties de consum habitual i publicitats poden estar legalitzat i una planta com la stevia rebaudiana en canvi, puga estar qüestionada. Una incoherència que significa que se està ficant entrebancs a una autonomia sanitària més saludable.

L’ebola i la premsa

Altres components que resolen molts de problemes sanitaris són el clorur de magnesi, l’orinoterapia (especialment per afeccions de la pell), i l’antibiòtic natural sense efectes secundaris: la plata col·loïdal.

Pàmies també va fer referència a tot l’enrenou generat en torn a la seua persona i l’epidèmia d’ebola, “em van dedicar una pàgina a un diari que deia “El Xarlatà de l’Ebola”, bé, vosaltres sou els xarlatans, que publiqueu el que li va bé a la màfia, no al poble”. “Hi ha massa coneixement, però no està en mans del poble”, sentenciava.

L’activista afirmava que hi ha tres pilars imprescindibles: remineralitzar l’organisme, alcalinitar-lo i desintoxicar-lo. Alguns dels noms de les plantes que va aconsellar són la stevia rebaudiana (diabetis, hipertensió, colesterol, ansietat, caries i trigligerids); Perilla frutescens (asma, al·lergies, antiinflamatòria, omega 3) i Kalanchoe daigremontiana (càncer, hipertensió, úlceres, cangrenes).